Recital Soprano i Piano

Miki Mori (Soprano)

Joan Valor (Piano)

MIKI MORI

Soprano

Soprano japonesa, es formà musicalment a la Universitat de Belles Arts i Música de Tòquio.

El seu gran interès per les cançons de la lírica espanyola la portà a estudiar al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, on obtingué el Premi d’Honor.

Rebé classes magistrals de prestigioses sopranos com Raina Kabaivanska, Magda Olivero i Renata Scotto.

A partir del seu debut en l’Òpera de Sabadell (1998), interpreta rols de protagonista en diversos teatres de ciutats catalanes i espanyoles.

Ha actuat en sales tals com el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, Auditori Nacional de Madrid, Palau Euskalduna de Bilbao, Palau de la Música Catalana, Gran Teatre Nacional de Lima, Suntory Hall de Tòquio, així com en el Teatre Nacional de Lvov, i el de Donetsk, a Ukraïna, i en l’Òpera Ehime, al Japó.

El seu repertori abraça rols principals d’òperes tals com “Madama Butterfly” (Cio-Cio-San), “La Bohème” (Mimi), “Turandot” (Liù), “Aida”, “Carmen” (Micaëla), “Faust” (Marguerita), “I Pagliacci”, “Suor Angelica”, “Idomeneo” (Elettra)”, “Cosí fan tutte” (Fiordiligi), entre d’altres, així com també recitals lírics, de cambra i oratori.

 

JOAN MANAU VALOR

Piano

Joan Manau Valor va néixer a Sabadell, on inicià els estudis musicals amb Adolf Cabané a l’Escola Municipal de Música de Sabadell i posteriorment acabà al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb el mestre Josep F. Pagés. També va rebre classes del pianista anglès Charles Spencer en la vessant d’interpretació de Lied. I també, amb Alicia de Larrocha i Narcís Bonet.

Ha fet al llarg dels anys en actiu molts concerts a Catalunya, Espanya, França, Holanda, Alemanya, Anglaterra, Suïssa i Veneçuela, la majoria dels quals en el gènere del Lied i de música de cambra.

Del 1992 al 1999 va ser assistent musical i sots director del cor de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell als cicles d’Òpera de Catalunya, així com mestre correpetidor de l’Escola d’Òpera de Sabadell organitzada per l’esmentada associació.

Ha actuat i col·laborat amb els cantants Dalmau González, Aida Lukankyn, Malgorzata Zygmaniak, Àngel Òdena, Mireia Pintó, Montserrat Torroella, Rosa Mateu, Elena de la Merced López, Miki Mori, Rosa Nonell, Imma Sampedro, Milagros Poblador, Ramon Gener i Alfredo Heilbron, entre d’altres.

Ha col·laborat amb diferents directors d’orquestra com Ivan Anguelov, Albert Argudo, Salvador Brotons, Bertrand de Billy, Luis Antonio García Navarro, Xavier Joaquim, Miquel Ortega, Miguel Roa, Vittorio Sicuri, entre d’altres.

El 1979 va guanyar el tercer premi al concurs de piano de joves intèrprets de Joventuts Musicals a Vilafranca del Penedès i el 1991 va guanyar el tercer premi al concurs de composició organitzat per la Generalitat de Catalunya.

Al 2014 va dirigir i interpretar al piano alhora la reestrena de la Suite Catalana de ballets Tradicionals per orquestra de corda i piano de Joaquim Serra amb l’orquestra Camerata Eduard Toldrà.

Al 2015 ha gravat un doble CD de Ballets Tradicionals Catalans arranjats al piano pel mestre Manuel Oltra.

 

Actualment és professor al Conservatori Municipal de Terrassa i director del Cor  dels Amics de l’Òpera i la Sarsuela de Terrassa.

 

Explicació Programa

El programa es basa en Enric Granados, en la seva faceta com a compositor de peces de cant i piano, junt amb altres compositors que procedien de les mateixes fonts musicals que el propi Granados.

La segona part comença amb quatre obres per a piano sol de Josep Martí i Cristià que va ser alumne d’ Enric Granados i podem copsar l’activitat pedagògica també de Granados. A continuació tota la segona part estar dedicada íntegrament a Enric Granados. Es composa de dos blocs: les cançons en llengua castellana i les de llengua catalana. Granados va ser un gran intèrpret alhora que compositor. Ell, de la mateixa manera que Ricard Viñes, Isaac Albéniz i Joaquim Malats, havia rebut classes de Joan Baptista Pujol. Aquest fou un mestre clau en la formacio de molts pianistes que van conformar l’anomenada “escola catalana de piano”. Cal notar que Granados va ajudar a consolidar aquesta “escola catalana de piano” en fundar la seva pròpia escola i que, posteriorment, sota la direcció del seu deixeble Frank Marshall, l’escola Marshall ha continuat formant figures tan eminents com Alícia de Larrocha o Rosa Sabater.
En Joan Baptista Pujol també va formar alumnes que van preferir endinsar-se més en el camp de la composició, com és el cas d’Antoni Nicolau. La primera part està dedicada a aquesta altra branca que, podríem dir, és “cosina-germana” de Granados.
Antoni Nicolau va tenir com a alumne a Joan Lamotte de Grigon (que havia estrenat cançons d’ Enric Granados) i aquest a Adolf Cabané, alhora que Joan Manau Valor va ser deixeble d’Adolf Cabané. Per tant, la primera part és una seqüència seguida de tres generacions de mestre-alumne consecutivament.
Podrem escoltar com des d’un origen comú es va desenvolupar una gran diversitat estilística de composició i pianisme.